dilluns, 23 de novembre del 2015

LLUM NEGRE / TEATRE NEGRE DE PRAGA

INTRODUCCIÓ:
Els contes són una manera d’estimular la imaginació, el llenguatge i l’atenció dels infants i existeixen diferents metodologies per explicar-los.

Al centre a on vaig estudiar el cicle, l’Institut Salvador Seguí de Barcelona, ens van explicar moltes maneres per a fer-ho, però la que em va cridar més l’atenció va ser la tècnica de llum negre, però mai havia tingut l’oportunitat de dur-ho a terme amb els infants.

Actualment, tinc la sort de tenir un company de feina que a part de ser mestre, també és titellaire, i li vaig dir que tenia ganes de fer llum negre amb els nens i les nenes. De seguida, ens vam posar a treballar amb el projecte.

Com que el nom de la classe era el Cargol Curiós, ja que el projecte individual de l’aula era sobre el conte” On vius cargol?”, vam decidir començar per aquest.

Primer de tot, havíem de pensar la manera de fer un escenari per posar el llum ultravioleta i que no enlluernés als infants, doncs una caixa de televisió gran, pintada de negre va ser la solució. A la caixa li varem fer un forat panoràmic per tal que quedés  l'efecte de pantalla. A la part d'abaix interior vam posar-li el florescent ultravioleta i un forat a darrera la caixa per fer-li passar el cable i deixar-lo al nostre accés. Dins d'aquest espai hi vam fer una mena de visera interior. Aquesta visera és important ja que la seva funció és tapar el llum de la visibilitat de l'infant-espectador, i els rajos del llum ultravioleta només vagin a la part desitjada, en aquest cas, tot el fons de la pantalla; lloc on succeirà tot el teatre. Per tal de potenciar la qualitat de la llum, caldrà que prèviament en feu alguna prova per treure'n tot el seu profit, penseu que els rajos de llum ultravioleta van molt direccionats i segons com ho posem, el llum de les figures del conte donaran un resultat o altre.

Tot seguit, vàrem fer els titelles dels protagonistes del conte amb cartolina fosforescent i les vam plastificar. També es van pintar els pals amb el que anirien enganxats els titelles de negre, perquè amb l'il·luminació passessin desapercebuts, i vàrem enganxar velcro negre per penjar els decorats.

Un cop el material llest, i amb uns quants assajos i orientacions que em va fer en Roger, em vaig vestir de negre, es van apagar els llums i va començar la funció. Primer es van presentar els presonatges amb una peça de fons d'en Pascal Comelade "Paganini paga tot a nono" i mentres sonava, s'anava muntant el decorat davant dels infants al ritme de la música. Un cop presentats i el decorat a lloc, la música va anar baixant de volum fins a desaparèixer del tot i va començar la història. La sessió va ser un èxit!! Va ser molt gratificant poder veure les cares dels infants, tots callats, mirant amb gran atenció. Va agradar tant que després vam decidir fer la tècnica del Teatre de Praga amb el projecte del cantautor que es treballava a l’escola en aquell moment, en Jordi Tonietti, una de les cançons que va agradar molt va ser la de la tortuga, ja que la lletra comença dient “1,2 i 3 la tortuga, la tortuga, 1, 2 i 3 la tortuga ja no hi és” doncs, vam fer a una cara la tortuga amb la cartolina florescent i a l’altra cara era tot cartolina negra i quan la giraves no es veia res de res, aquí els infants feien una cara de sorpresa increïble!!


Com que era un èxit, vam buscar la manera de penjar el llum al sostre que no estigués a l’abast dels infants, mitjançant brides, i vàrem fer formes geomètriques amb cartolina, així de passada treballàvem les matemàtiques, i les vam donar als infants. Aquesta sessió també els va agradar molt, ja que les formes brillaven.


Realment és una manera màgica per treballar i per aprendre.

MATERIAL:
-          Florescent de llum ultravioleta.


-          Caixa de televisió pintada de negre.


-          Cartolina florescent.
-          Pals pintats de negre amb pinces.



-          Velcro negre.
-          Guants negres.


-          Vestuari negre per la persona que ha de realitzar la funció.


EDAT DESTINATARIS: Nadons, P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Aprendre a escoltar.
                - Estar atents.
                - Estimular l’oïda.
                - Estimular la vista.
                - Gaudir dels contes.
                - Aprendre a través dels contes.

DISPOSICIÓ INICIAL: Els infants seuran damunt del matalàs davant de l’escenari. Aquest estarà damunt d’una taula perquè tots els nens i les nenes puguin tenir-ho al seu camp visual.

ESPAI: La propia aula.

TEMPS: El que duri el conte.

JUSTIFICACIÓ DEL PERQUÈ DESENVOLUPA CONCRETAMENT L’ÀMBIT RELACIONAT:
L’àmbit afectiu: Tots els contes transmeten emocions.
L’àmbit social: Comenten amb els companys.
L’àmbit cognitiu: Entendre el conte.







dilluns, 2 de novembre del 2015

JOC SIMBÒLIC

Cap a finals del curs passat, a nadons, els meus alumnes tenien entre 14 i 17 mesos, i vaig decidir a començar a fer joc simbòlic tot i ser conscient de que els llibres posa que se sol començar als 2 anys.

Perquè vaig decidir fer-ho?
No va ser per fer un joc simbòlic elaborat, ni molt menys, sinó perquè pensava que era una manera atractiva de treballar la motricitat i els sentits del tacte, la vista i l’oïda.

Tot i no esperar un resultat de joc simbòlic com a tal, els infants em van sorprendre imitant molt bé el que veien fer als adults a casa seva o a l’escola, i vaig decidir anar-ho fent varios dies fins a final de curs.

L’any passat només vàrem fer cuinetes i nines, però fixeu-vos amb el reultat:





Aquest curs, vaig decider seguir amb la mateixa línia, i vaig montar-els-hi espais més elaborats.

Vaig començar amb el restaurant, a on hi havia una cuina amb la seva pica i una taula a on hi havia el menjar,  una mica més endavant es trobaven dues taules parades amb cadires al voltant. Va ser increible, n’hi havia que es posaven a cuinar, altres s’asseien a les taules i feien com si mengessin.










En veure que va anar tant bé, i després de repetir-ho vàries vegades, els vaig preparar el supermercat, amb els cistells, la caixa i les estanteries amb el que podien comprar, entre aquestes hi havia espècies, (així ampliàvem el que treballar, amb l’olfacte) i menjar de veritat (per treballar el gust) a part del menjar de joguina. Hi havia infants que agafaven el cistell i caminaven per l’espai, alguns posaven coses dins d’aquest de les estanteries, altres estaven a la caixa apretant els botons d’aquesta… Va ser increíble i sorprenent!!














També hem jugat amb els cotxes amb les seves carreteres, tunels i baixades, i van gaudir moltíssim, els encanten els cotxes, quan els infants es van trobar "in situ" van posar-se a fer córrer els cotxes per la carretera, a fer-los baixar per les baixades. Però el que em va cridar més l'atenció va ser el joc que van trobar amb els tunels, un nen/a es posava en un extrem del tunel i l'empenyia, mentre que a l'altra punta hi havia un altre infant i esperava a que li arribés el cotxe i així se l'anaven passant!!







TUBS DE CARTRÓ

INTRODUCCIÓ:
Aquesta activitat vam fer-la per primer cop a finals de curs a nadons i ja em vaig sorprendre del que eren capaços de fer els infants, ja feien les primeres hipòtesis i provaven de posar els tubs estrets dins dels groixuts.



Al curs actual, el joc s’ha anat elaborant el joc i a més a més d’encaixar-los n’hi ha que intenten fer torres amb un parell de tubs, i altres agafen un tub i miren a través d’ell, com si fos un telescopi!! 




Com que vaig veure que el seu joc anava evolucionant, vaig fer-els hi la proposta de jugar amb tubs i cotxes a la vegada. Vaig posar els dos materials separats, en un costat de l'aula els tubs i a l'altre costat els cotxes,per veure quina reacció tenien, doncs van acabar posant els cotxes dins dels tubs i fent-los sortir com si fos un túnel amb baixada.
És una passada veure com es concentren i com va evolucionant el seu joc fent servir el mateix material, però ells mateixos sense dir-els-hi res, busquen noves funcions al material.

MATERIAL: Tubs de cartró de diferents mides de llargada i amplada. A P1 i P2, poden estar pintats de colors diferents, a nadons encara no, perquè tot i fer-ho cap a final de curs, 
encara hi ha perill de que s’ho posin a la boca.

EDAT DESTINATARIS: Final de l’etapa de nadons, P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Treballar la motricitat.
                - Fer les primeres hipòtseis.
                - Estimular la concentració.
                - Estimular la vista.
                - Gaudir de joc.

DISPOSICIÓ INICIAL: Es col·locaran els tubs en posició vertical escampats per l’aula i els infants exploraran i jugaran amb el material.

ESPAI: La pròpia aula.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Primer es presentarà el material als infants i un cop l’hagin conegut s’escamparà per l’aula i ells escolliran que fer amb els tubs.

TEMPS: El que els infants mostrin interès pel material.

JUSTIFICACIÓ DEL PERQUÈ DESENVOLUPA CONCRETAMENT L’ÀMBIT RELACIONAT:
L’àmbit motriu: Coordinen moviments amb el sentit de la vista.
L’àmbit social: Es relacionen amb els companys.

L’àmbit cognitiu: Investigar que passa si posen els tubs més estrets dins dels gruixuts, si els tomben quan estan en posició vertical...