dimecres, 16 de desembre del 2015

NADAL 2

Fem un arbre de nadal entre tota l'escola:

La Cristina és una companya de feina amb molta creativitat i va proposar a tots els companys/es de fer un arbre nadal conjunt, per penjar-lo a l’entrada de l’escola. La idea va agradar a tothom i després de que ens expliqués com ho havia pensat realitzar, ens vam posar de seguida amb el projecte.

A la llar tenim tubs de cartró grossos de diferents llargades, i en va repartir a les diferents aules de P1 i P2, per decorar-los amb la técnica plàstica que vulguèssim amb els nostres alumnes.
Les dos classes de grans (els valents i els irisats), van decidir fer-ho junts i van optar per la pintura verda i decorar-los amb purpurina i gomets.

Els mitjans de finals d’any (els mussols perduts), van decorar el tub amb gomets verds i els mitjans més grans (els artistes) vam fer-ho amb collage de papers de celofana i de seda.



Els artistes fent el collage

Els nens i les nenes van gaudir molt fent-lo i quan han vist el resultat s’han quedat embadalits!
Tots són diferents però combinen molt bé!!

Un cop tots els infants havien fet la feina que els tocava, en Roger va fer el muntatge amb corda verda i la Cristina va crear l’estel amb porexpan, pintat de daurat.


Mireu-ne el resultat, queda molt bonic el treball en equip de quasi tota l’escola!



dissabte, 12 de desembre del 2015

COLORS 1: MIREM A TRAVÉS DELS COLORS


INTRODUCCIÓ:

Per treballar els colors vaig pensar en fer uns visors de colors (blaus, vermells i grocs), estaven fets amb paper de cel·lofana i plastificats amb una canya enganxada que feia de mànec per poder-los agafar amb comoditat.


Després de fer el “Bon dia”, els infants estaven asseguts al matalàs i els vaig preguntar, “Voleu veure el món a través de colors?” i ells van respondre que si, sempre estan oberts a qualsevol proposta. Els vaig proporcionar el material i sense explicar-los-hi perquè servia, van començar a mirar a través dels visors i s’anaven movent per l’aula mirant a través d’ells. Els nens i les nenes s’anaven canviant els visors ja que n’hi havia de tres colors diferents. 

Reien moltíssim, els va agradar molt l’experiència! També hi havia algun infant que posava el visor als ulls d’un altre company/a, o a mi mateixa, va ser molt divertit i molt gratificant veure la cara d’emoció i de sorpresa que feien.

MATERIAL: Cartolina negra, paper cel·lofana, canya, plastificadora.

EDAT DESTINATARIS: Final de l’etapa de nadons, P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Fer les primeres hipòteseis.
                - Estimular la vista.
                - Familiaritzar-se amb els noms dels colors.
                - Gaudir de joc.

TEMPS: El que els infants mostrin interès pel material.








dijous, 10 de desembre del 2015

NADAL 1


INTRODUCCIÓ:

Aquest any volia fer un detall per nadal, en que els infants haguessin participat en el procés i que poguessin prendre cap a casa, i com que no tenia massa clar que fer, vaig començar a buscar per internet.
Vaig trobar un munt de manualitats per fer, però amb infants tan petits quasi tot era impossible, fins que vaig veure una idea que em va semblar interessant, fer arbres de nadal amb taps de suro! Tot i així vaig haver de modificar una mica la idea, perquè els nens i les nenes poguessin participar del procés de creació.
Primer de tot, els vaig asseure al matalàs, els infants ja estaven amb la bata de plàstica posada,  i els vaig explicar que faríem, ensenyant-los-hi una foto de l’arbre que anàvem a fer.
Tot seguit, Els nens i les nenes es van asseure a les taules folrades (el terra a on estaven les taules també estava folrat amb estovalles de plàstic velles), i els vaig repartir uns quants taps de suro a cada nen/a, un pinzell i vaig deixar al mig una safata amb pintura verda. Era digne d’admirar com agafaven el suro amb una mà i amb l’altra pintaven amb el pinzell, em vaig quedar amb la boca oberta amb la precisió amb que ho feien, van quedar molt i molt bé!



Després, un cop els taps secs i ja sense els infants, vaig enganxar els taps de suro necessaris per fer cada arbre amb la pistola de silicona, la capsula de cafè que fa de torreta i la cinta per fer el llaç. Un cop acabats els vaig ensenyar el resultat i els preguntaves qui ho ha fet això i deien el seu nom, com dient “ho he fet jo”, estaven molt orgullosos i satisfets del seu treball.




MATERIAL: 
       -Taps de suro (6 unitats per arbre).


       - Pintura verda, pinzells.
       - Safates per pintura.
      -  Cintes de colors.


       - Capsules de cafè.


       - Goma eva amb brillantina per fer els guarniments de l’arbre.
       - Pistola de silicona.

EDAT DESTINATARIS: P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Treballar la motricitat fina.
                - Estimular la concentració.
                - Estimular la vista.
                - Gaudir de joc.


dilluns, 23 de novembre del 2015

LLUM NEGRE / TEATRE NEGRE DE PRAGA

INTRODUCCIÓ:
Els contes són una manera d’estimular la imaginació, el llenguatge i l’atenció dels infants i existeixen diferents metodologies per explicar-los.

Al centre a on vaig estudiar el cicle, l’Institut Salvador Seguí de Barcelona, ens van explicar moltes maneres per a fer-ho, però la que em va cridar més l’atenció va ser la tècnica de llum negre, però mai havia tingut l’oportunitat de dur-ho a terme amb els infants.

Actualment, tinc la sort de tenir un company de feina que a part de ser mestre, també és titellaire, i li vaig dir que tenia ganes de fer llum negre amb els nens i les nenes. De seguida, ens vam posar a treballar amb el projecte.

Com que el nom de la classe era el Cargol Curiós, ja que el projecte individual de l’aula era sobre el conte” On vius cargol?”, vam decidir començar per aquest.

Primer de tot, havíem de pensar la manera de fer un escenari per posar el llum ultravioleta i que no enlluernés als infants, doncs una caixa de televisió gran, pintada de negre va ser la solució. A la caixa li varem fer un forat panoràmic per tal que quedés  l'efecte de pantalla. A la part d'abaix interior vam posar-li el florescent ultravioleta i un forat a darrera la caixa per fer-li passar el cable i deixar-lo al nostre accés. Dins d'aquest espai hi vam fer una mena de visera interior. Aquesta visera és important ja que la seva funció és tapar el llum de la visibilitat de l'infant-espectador, i els rajos del llum ultravioleta només vagin a la part desitjada, en aquest cas, tot el fons de la pantalla; lloc on succeirà tot el teatre. Per tal de potenciar la qualitat de la llum, caldrà que prèviament en feu alguna prova per treure'n tot el seu profit, penseu que els rajos de llum ultravioleta van molt direccionats i segons com ho posem, el llum de les figures del conte donaran un resultat o altre.

Tot seguit, vàrem fer els titelles dels protagonistes del conte amb cartolina fosforescent i les vam plastificar. També es van pintar els pals amb el que anirien enganxats els titelles de negre, perquè amb l'il·luminació passessin desapercebuts, i vàrem enganxar velcro negre per penjar els decorats.

Un cop el material llest, i amb uns quants assajos i orientacions que em va fer en Roger, em vaig vestir de negre, es van apagar els llums i va començar la funció. Primer es van presentar els presonatges amb una peça de fons d'en Pascal Comelade "Paganini paga tot a nono" i mentres sonava, s'anava muntant el decorat davant dels infants al ritme de la música. Un cop presentats i el decorat a lloc, la música va anar baixant de volum fins a desaparèixer del tot i va començar la història. La sessió va ser un èxit!! Va ser molt gratificant poder veure les cares dels infants, tots callats, mirant amb gran atenció. Va agradar tant que després vam decidir fer la tècnica del Teatre de Praga amb el projecte del cantautor que es treballava a l’escola en aquell moment, en Jordi Tonietti, una de les cançons que va agradar molt va ser la de la tortuga, ja que la lletra comença dient “1,2 i 3 la tortuga, la tortuga, 1, 2 i 3 la tortuga ja no hi és” doncs, vam fer a una cara la tortuga amb la cartolina florescent i a l’altra cara era tot cartolina negra i quan la giraves no es veia res de res, aquí els infants feien una cara de sorpresa increïble!!


Com que era un èxit, vam buscar la manera de penjar el llum al sostre que no estigués a l’abast dels infants, mitjançant brides, i vàrem fer formes geomètriques amb cartolina, així de passada treballàvem les matemàtiques, i les vam donar als infants. Aquesta sessió també els va agradar molt, ja que les formes brillaven.


Realment és una manera màgica per treballar i per aprendre.

MATERIAL:
-          Florescent de llum ultravioleta.


-          Caixa de televisió pintada de negre.


-          Cartolina florescent.
-          Pals pintats de negre amb pinces.



-          Velcro negre.
-          Guants negres.


-          Vestuari negre per la persona que ha de realitzar la funció.


EDAT DESTINATARIS: Nadons, P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Aprendre a escoltar.
                - Estar atents.
                - Estimular l’oïda.
                - Estimular la vista.
                - Gaudir dels contes.
                - Aprendre a través dels contes.

DISPOSICIÓ INICIAL: Els infants seuran damunt del matalàs davant de l’escenari. Aquest estarà damunt d’una taula perquè tots els nens i les nenes puguin tenir-ho al seu camp visual.

ESPAI: La propia aula.

TEMPS: El que duri el conte.

JUSTIFICACIÓ DEL PERQUÈ DESENVOLUPA CONCRETAMENT L’ÀMBIT RELACIONAT:
L’àmbit afectiu: Tots els contes transmeten emocions.
L’àmbit social: Comenten amb els companys.
L’àmbit cognitiu: Entendre el conte.







dilluns, 2 de novembre del 2015

JOC SIMBÒLIC

Cap a finals del curs passat, a nadons, els meus alumnes tenien entre 14 i 17 mesos, i vaig decidir a començar a fer joc simbòlic tot i ser conscient de que els llibres posa que se sol començar als 2 anys.

Perquè vaig decidir fer-ho?
No va ser per fer un joc simbòlic elaborat, ni molt menys, sinó perquè pensava que era una manera atractiva de treballar la motricitat i els sentits del tacte, la vista i l’oïda.

Tot i no esperar un resultat de joc simbòlic com a tal, els infants em van sorprendre imitant molt bé el que veien fer als adults a casa seva o a l’escola, i vaig decidir anar-ho fent varios dies fins a final de curs.

L’any passat només vàrem fer cuinetes i nines, però fixeu-vos amb el reultat:





Aquest curs, vaig decider seguir amb la mateixa línia, i vaig montar-els-hi espais més elaborats.

Vaig començar amb el restaurant, a on hi havia una cuina amb la seva pica i una taula a on hi havia el menjar,  una mica més endavant es trobaven dues taules parades amb cadires al voltant. Va ser increible, n’hi havia que es posaven a cuinar, altres s’asseien a les taules i feien com si mengessin.










En veure que va anar tant bé, i després de repetir-ho vàries vegades, els vaig preparar el supermercat, amb els cistells, la caixa i les estanteries amb el que podien comprar, entre aquestes hi havia espècies, (així ampliàvem el que treballar, amb l’olfacte) i menjar de veritat (per treballar el gust) a part del menjar de joguina. Hi havia infants que agafaven el cistell i caminaven per l’espai, alguns posaven coses dins d’aquest de les estanteries, altres estaven a la caixa apretant els botons d’aquesta… Va ser increíble i sorprenent!!














També hem jugat amb els cotxes amb les seves carreteres, tunels i baixades, i van gaudir moltíssim, els encanten els cotxes, quan els infants es van trobar "in situ" van posar-se a fer córrer els cotxes per la carretera, a fer-los baixar per les baixades. Però el que em va cridar més l'atenció va ser el joc que van trobar amb els tunels, un nen/a es posava en un extrem del tunel i l'empenyia, mentre que a l'altra punta hi havia un altre infant i esperava a que li arribés el cotxe i així se l'anaven passant!!







TUBS DE CARTRÓ

INTRODUCCIÓ:
Aquesta activitat vam fer-la per primer cop a finals de curs a nadons i ja em vaig sorprendre del que eren capaços de fer els infants, ja feien les primeres hipòtesis i provaven de posar els tubs estrets dins dels groixuts.



Al curs actual, el joc s’ha anat elaborant el joc i a més a més d’encaixar-los n’hi ha que intenten fer torres amb un parell de tubs, i altres agafen un tub i miren a través d’ell, com si fos un telescopi!! 




Com que vaig veure que el seu joc anava evolucionant, vaig fer-els hi la proposta de jugar amb tubs i cotxes a la vegada. Vaig posar els dos materials separats, en un costat de l'aula els tubs i a l'altre costat els cotxes,per veure quina reacció tenien, doncs van acabar posant els cotxes dins dels tubs i fent-los sortir com si fos un túnel amb baixada.
És una passada veure com es concentren i com va evolucionant el seu joc fent servir el mateix material, però ells mateixos sense dir-els-hi res, busquen noves funcions al material.

MATERIAL: Tubs de cartró de diferents mides de llargada i amplada. A P1 i P2, poden estar pintats de colors diferents, a nadons encara no, perquè tot i fer-ho cap a final de curs, 
encara hi ha perill de que s’ho posin a la boca.

EDAT DESTINATARIS: Final de l’etapa de nadons, P1 i P2.

NÚMERO DE PARTICIPANTS: Grup classe.

OBJECTIUS:
                - Treballar la motricitat.
                - Fer les primeres hipòtseis.
                - Estimular la concentració.
                - Estimular la vista.
                - Gaudir de joc.

DISPOSICIÓ INICIAL: Es col·locaran els tubs en posició vertical escampats per l’aula i els infants exploraran i jugaran amb el material.

ESPAI: La pròpia aula.

DESENVOLUPAMENT DEL JOC: Primer es presentarà el material als infants i un cop l’hagin conegut s’escamparà per l’aula i ells escolliran que fer amb els tubs.

TEMPS: El que els infants mostrin interès pel material.

JUSTIFICACIÓ DEL PERQUÈ DESENVOLUPA CONCRETAMENT L’ÀMBIT RELACIONAT:
L’àmbit motriu: Coordinen moviments amb el sentit de la vista.
L’àmbit social: Es relacionen amb els companys.

L’àmbit cognitiu: Investigar que passa si posen els tubs més estrets dins dels gruixuts, si els tomben quan estan en posició vertical...