HÀBITS I RUTINES

INTRODUCCIÓ:

És molt important el treball d’hàbits i rutines, perquè els infants agafin la màxima autonomia i tinguin la menor dependència possible en vers l’adult. Això els dóna seguretat, confiança i autoestima en ells mateixos. Per fer-ho ha d’haver-hi un ambient tranquil i ha d'haver-hi constància. Per als nens i nenes, no deixa de ser un aprenentatge. 

Per aquest motiu els artistes, ho hem fet diàriament des de l’inici de curs.

Una bona activitat per fer aquest treball, és mitjançant el joc simbòlic. Nosaltres, vàries vegades hem representat el menjador de l’escola i els infants feien dormir les nines, els donaven menjar, “els feien el canvi de bolquers” o almenys ho intentaven, cuinaven el menjar de les nines. Ho feien molt bé!!

És molt important consienciar als infants sobre els hàbits d'higiene. Abans de cada àpat, ens rentàvem les mans i la cara, tot cantant una cançó, “Mans ben netes” que se la va inventar l’Eli, una companya de feina. Primer, necessitaven ajuda, però mica en mica ho anaven fent sols, posant-se el sabó, fregant i després ells mateixos agafaven la seva tovallola i s’eixugaven. Això si, estava sempre supervisat. 

A l’hora de menjar, després de cantar la cançó d’inici de l’àpat, es repartia el menjar que tocava i menjaven sols, s’ajudava els que necessitaven ajuda, però mica en mica han acabat per menjar tots sols. Evidentment que s’embruten, ells, i tot el que hi ha al voltant, però n’han d’aprendre, ningú neix ensenyat i netejant se soluciona.

A l’hora de fer el control d’esfínters, anàvem al lavabo cantant la cançó de “tinc un pipí” d’en Jaume Barri i intentaven abaixar-se i pujar-se sols els pantalons i calçotets/calces i els que encara portaven bolquer, però que volien seure al váter, es treien el bolquer sols. Un cop fet, ens tornàvem a rentar les mans.

També, se'ls ha de consienciar que el descans és molt important. Per dormir, s’intentava que hi hagués l’ambient més tranquil possible i que els infants s’adormissin de forma autónoma, tot i que no ho vam aconseguir amb tots, si que vam acabar el curs amb que la majoria ho feia.

El carretó de les aigües, el tenien al seu abast, i quan tenien set, ells mateixos agafaven la seva aigua i en bevien, jo no sóc ningú per decidir quan han de beure aigua, hi ha persones que beuen més que d’altres, per aquest motiu els vaig ensenyar que el carretó no era per jugar, sinó per fer servir quan tenien set. Evidentment, si observava que algun infant que no bevia massa en especial ara a l’estiu,  jo mateixa el convidava a beure’n.

Estic molt satisfeta del nivell d’autonomia que han aconseguit els i les artistes. Sou molt espavilats i espero que continueu amb aquestes ganes d’aprendre!